Resultats de la cerca frase exacta: 84
Diccionari català-castellà
|
81.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer [...]
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos. 23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por. 29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien. 33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata). 
|
|
82.
mà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a poder de. 36 besar la mà besar la mano (o las manos p fr). 37 carregar la mà fig [excedir-se] cargar la mano. 38 caure a les mans (o sota la mà, o en mans) de caer (o dar) en manos de, ir a parar a manos de. 39 cloure (o tancar) la mà fig [donar poc] cerrar la mano. 40 deixar de les mans fig [...]
|
|
83.
ésser 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vida?52 qui soc? jocs ¡adivina quién soy!53 qui sou? (o qui sou i d'on veniu?) mil ¡quién vive!54 si és possible si es posible, a poder ser. 55 si jo fos de... yo que..., si yo fuera...Si jo fos de tu, no ho faria, yo que tú (o si yo fuera tú) no lo haría. 56 si no és així si no es así, de lo contrario [...]
|
|
84.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[una persona] bien hecho. Un noi molt ben fet, un muchacho muy bien hecho. 42 fa més qui vol que qui pot querer es poder. 43 fer el... [presumir, simular] dárselas de. Fer el valent, dárselas de valiente. 44 fer el... [fer allò que el nom expressa] hacer el. Fer el ximple, hacer el tonto. 45 fer el que [...]
|
m
1 anat dedo.
2 [d'un guant] dedo.
3 [mesura] dedo.
4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio.
5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo.
6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo.
7 comptar amb els dits contar con los dedos.
8 dit anular (o de l'anell) dedo anular.
9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice.
10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular).
11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas.
12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón).
13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve.
14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo.
15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por.
16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino.
17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios.
18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas.
19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo.
20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca.
21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices!
22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos.
23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo.
24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien.
25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas.
26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos.
27 nomenar a dit nombrar a dedo.
28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por.
29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente.
30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente.
31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos.
32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien.
33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos.
34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos.
35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca.
36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara.
37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos.
38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades.
39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata.
40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo.
41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos.
42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata).